Primer pas: començar pel cercador més general, és a dir, eixe que no és especialitzat i que més resultats et retorna, aka Google. Així puc orientar la meua cerca abans d'endinsar-me en el món especialitzat. Moltes vegades -com en aquesta ocasió, que vaig començar per buscar "identitat" -comence directament pels enllaços a la Wikipèdia, que és una pàgina d'accés al públic general però que té darrere un treball de revisió i contrast de la informació i les fonts utilitzades, pel que la seua fiabilitat és bona. L'utilitze com a recolzament i per orientar el procés de cerca posterior. De vegades busque directament alguna de les fonts citades, tot i que aquesta vegada no ho he fet. M'agrada també, per situar-me, buscar primer l'etimologia del concepte o terme que vull investigar: la identidad, i així entendre d'on sorgeix i les implicacions dels seus orígens.

Al llarg dels següents passos el que faig és reduir la cerca, buscant per cercadors cada vegada més especialitzats. El següent és Google Schoolar. Té una base de dades molt àmplia, i per tant m'agrada utilitzar-la al començament per fer un cop d'ull al món acadèmic però amb un visió molt general i àmplia; retorna moltíssims resultats, si el perfil de cerca no és no està encara suficientment pulit, i només revise les primeres 3 o 4 pàgines de resultats que retorna. A vegades és tan àmplia que acabe per descartar els resultats perquè cap s'adequa específicament al que busque i aleshores ja passe a buscar en llocs més específics com Dialnet, PubMed o PsycApa. En aquest cas sí que em va retornar un resultat molt interessant que finalment he gastat àmpliament per basar la part de la identitat: Navarrete-Cazales (2015).

Arriben ara les cerques en plataformes especialitzades com PubMed. Aquesta l'he rebutjat des de l'inici per tindre una orientació massa mèdica i poc orientada al social, a pesar de que efectivament es puguen trobar textos relacionats amb la psicologia, és més complicat trobar informació d'aquest àmbit i per experiència anterior preferisc abans gastar la plataforma de l'APA o la de UniRioja.

Per a aquest treball, recordava que havia sentit en algun moment un article d'un professor d'IPSA-Levante que pel tema m'anava a ser segurament d'utilitat, així que vaig anar directament a buscar en la revista especialitzada d'Àgora Relacional, on vaig trobar l'altre article principal que gastat per a aquest treball: Guerra Cid (2017).

Com ja havia trobat 2 articles que m'aportàven gran part de la informació que necessitava per al meu projecte vaig buscar sobre temes concrets que mencionava al meu treball per fonamentar-los millors, com el concepte del jo ideal i l'ideal del jo, a Dialnet.

El cercador especialitzat de la Biblioteca UOC l'he utilitzat igual que Dialnet, per a buscar informació sobre un tema específic, de fet, vaig buscar un obra concreta perquè en la xarxa no és de lliure accés i vaig pensar que tal vegada la universitat podia tindre pagada la llicència per a l'obra de la Teoria de la comunicació humana de Watzlawick.

Dues plataformes que m'agraden molt però que no he utilitzat al final perquè vaig considerar que ja tenia suficient informació són ScienceDirect i PsycApa.

L'escrit que he fet es basa també en part en els meus coneixements previs que he anat adquirint al llarg dels darrers anys, molts d'ells extrets de la plataforma de vídeo You Tube, com el curs sobre biologia del comportament humà de la universitat d'Stanford que es troba gratuït. Aquesta font, així com el curs sobre psicologia de la personalitat del professor Jordan Peterson, ja les coneixia prèviament i no le he hagut de cercar específicament per a la redacció d'aquest treball, però són fonts que vaig trobar en el seu moment buscant informació sobre personalitat i comportament humà. Aquest tipus de font poden aparèixer en el cercador de google, però ja fa anys que vaig descobrir que YouTube és una plataforma molt bona per buscar informació, perquè manté aquest component de la comunicació humana que desapareix en els format escrit però que encara es troba  en el format vídeo: és més semblant a que si una persona et fera una explicació. Mentre t'assegures de què el canal és fiable, es pot trobar molt bona informació a nivell acadèmic, i un canal oficial d'una universitat com la d'Stanford, amb classes reals impartides i gravades, té un nivell alt de fiabilitat de la informació (que a més es pot comprovar buscant els autors, investigadors i articles que menciona el professor al llarg de les classes).