La identificació és un procés psicològic a través del què un subjecte assimila un tret, una propietat o un atribut d’algun altre i es transforma, al menys en part, sobre l’individu original que ha servit de model; l’individu assumeix una imatge externa i la introjecta, fent-la pròpia, però al seu estil. Aquest procés es dona quan hi ha un lligam afectiu amb un altre ésser.

Quan un nen naix es comencen a crear vincles afectius a través de la cura que li proveeixen els cuidadors, que generalment seran els pares. Els pares són la primera imatge que el nen té a l’abast per mirar i començar a comprendre el món i durant tot el procés de criança i educació aprenen a comportar-se d’una forma adaptada al seu entorn, què està bé i què està malament, segons les indicacions i reprimendes dels pares. Amb això, el nen va introjectant aspectes personals i comportamentals dels pares, ja que aquests li serveixen de motlle o de model (motiu pel qual solem pareixer-nos tant als nostres pares, encara que de vegades no ens agrade). Amb el temps, conforme vaja creixent i el seu cercle social s’amplie anirà identificant-se amb diferents aspectes d’altres persones: dels cosins i tios, dels amics i companys de l’escola, d’algun professor/a, o de la primera parella, per exemple.

Aquest és, per tant, un procés de modelatge multifocal. Des d’una perspectiva discursiva, la identificació que construeix la identitat és una constel·lació de significats, que al seu torn involucra la possibilitat de construir i modificar aquests significats per fer-nos a nosaltres mateixa. Tanmateix, aquest procés no es tanca quan aconseguim l’edat adulta, aquest procés dura tota la vida i es va nodrint de tots els contextos i persones amb qui ens anem creuen en el nostre esdevenir.

Com podeu veure, la identitat és una cosa prou intangible, en constant canvi i evolució, que depén altament de les companyies i contextos que experimentem i que està lligada als llaços emocionals que establim. Per tant, no podem dir «jo sóc així», deuríem més bé dir «jo sóc així ara mateix».

Sempre m’ha cridat molt l’atenció quan veig a un you tuber americà que diuen «this is my favourite thing right now» («aquesta és la meua cosa favorita ara mateix»), quan per mi una cosa favorita es caracteritza per tindre alta perdurabilitat en el temps, per ser sempre favorita. Tal vegada aquestes persones tenen una consciència més encertada sobre la mutabilitat de la identitat personal.