Virtualitat i cooperació
Cóm afecta la identitat al treball en grup en entorns virtuals?
En aquesta secció vull parlar i animar-vos a pensar sobre tres temes que s'entrecreuen i la conjunció dels quals em sembla crucial en l'actualitat: la idenitat, la cooperació i la virtualitat.
Actualment treballe com a becaria en una consultora tecnològica multinacional -Capgemini- com a recruiter IT en el departament de recursos humans. La nostra empresa es dedica principalment al desenvolupament i venta de recursos de software, pel que pràcticament tots els nostres treballadors són programadors.
Fins l’any 2019, els responsables dels equips, i en general l’alta gerència de l’empresa es mirava amb molt de recel el teletreball, desconfiant i denegant peticions de treballadors amb situacions de conciliació particulars, preferint invertir grans despeses en viatges d’aquests treballadors per a que acudiren físicament a l’oficina. Fins que el covid ho canvià tot. I l’empresa es forçà a acceptar el teletreball massiu.
La resta de companys que tinc al meu equip s’incorporaren després de la pandèmia, pel que ja entraren a l'empresa amb condicions de teletreball; es queden bocabadats quan els explique l’anterior política de l’empresa respecte al treball a distància. El motiu principal: «¡Pero si trabajando en tu casa eres mucho más productivo!».
La pandèmia covid ens ha colpit de moltes maneres, algunes inesperades. Una de les més evidents: l’exacerbació en l’ús de tecnologies i ferramentes de telecomunicació. Però els canvis mai són en va; les conseqüències són inevitables, i hem d’aprendre a afrontar-les.
El que ens ha permès sobreviure econòmicament a una pandèmia i conservar el nostre estil de vida occidental, el que ens ha permès superar el primer set contra el covid, ha sigut que ja disposàvem de la base tecnològica per afrontar-lo. Internet ja estava àmpliament estès globalment, els mercats borsaris tenien connexió 24h, les xarxes socials ja portaven 15 anys en actiu, totes les persones gaudíem d’ordinadors portàtils de grandària reduïda al d’una butxaca (parle clarament dels smartphones) amb capacitat per a connectar-se a la wide world web i transmetre imatge i so en temps real.
Pensàvem que ja estava tot fet i que podíem superar la crisi sanitària a cop d’informàtica; però els canvis porten amb sí conseqüències, i ha esdevingut una crisi social; a cop d’informàtica. El que va ser la nostra salvació sembla haver emmascarat un dels cercles de l’infern de Dante; addiccions, ansietat per comparació amb vides idíl·liques, símptomes depressius, falsejament d’identitats, substitució de funcions de socialització i intimitat sense contacte físic...
Com veieu, s'ha produit una aliança tripartita entre la idenitat, la cooperació i la virtualitat que per la nostra natura d'animals socials ens està comportant molts problemes, cada vegada més generalitzats.